0

James Cook Il·lustració/Ilustración/Illustration: Cinta Montserrat CAT El capità Cook va ser un explorador que es va aventurar cap a noves terres sent membre de la Royal Navy. Nascut en una família humil de Yorkshire, James, no va descobirir la seva passió pel mar fins l’edat de 13 anys. Poc després s’uní a la Royal Navy i va combatre la Guerra dels Set Anys. Va ser qüestió de temps que els seus superiors es donessin compte de la gran habilitat d’en James per fer mapes. En James va ser destinat a creuar els mars més extensos fins arribar a Australia, Nova Zelanda i Hawaii. Cook tenia un gran talent per il·lustrar els mapes al seu màxim detall, quelcom crucial per a l’invesió i apropiació de les illes del Pacífic encara plenes d’indígenes. Llàstima que estant sortint de Hawaii el seu vaixell li fallés i haguessin de tornar a terra. Allà els indígenes, no gaire contents de veure’ls, atacaren tota la tripulació del vaixell britànic. Mala sort va ser la del pobre capità Cook que va ser atacat per l’esquena amb un punyal, causant així la seva mort a l’edat de 50 anys.  - ES El capitán Cook fue un explorador que se aventuró a hacia nuevas tierras siendo miembro de la Royal Navy. Nacido en una familia humilde de Yorkshire, James, no descubrió su pasión por el mar hasta la edad de 13 años. Poco después se unió a la Royal Navy y combatió la Guerra de los Siete Años. Fue cuestión de tiempo que sus superiores se dieran cuenta de la habilidad de James por hacer mapas.   James fue destinado a cruzar los mares más extensos y viajar hasta Australia, Nueva Zelanda y Hawaii. Cook tenía un gran talento en ilustrar los mapas a su máximo detalle, algo que fue crucial para la invasión y apropiación de las islas del Pacífico aún llenas de indígenas. Lástima que estando saliendo de Hawaii su barco le fallara y tuviera que volver a tierra firme. Allá los indígenas, no muy contentos, atacaron a toda la tripulación del barco británico. Mala suerte fue la del pobre capitán Cook que fue atacado por la espalda con un puñal, causando así su muerte a la edad de 50 años. - ENG Captain Cook was an explorer and member of the Royal Navy who adventured himself in the search of new lands. Born and raised in a humble family from Yorkshire, it wasn’t until he was 13 that he discovered his true passion for the sea. Shortly after that he joined the Royal Navy and fought in the Seven Years’ War. It was a matter of time until James’ superiors were aware of his talent for cartography.  James was destined to sail the most vast seas and travel to Australia, New Zealand and Hawaii. Cook had a great talent in illustrating his maps with precise detail. This was crucial for the invasion and appropriation of the Pacific islands still habited by natives. It was a pity that while leaving Hawaii his ship failed to sail out and had to return to solid ground. The natives, unhappy as they were, attacked the whole crew of the British ship. It was an unfortunate fate that of Captain Cook’s, when he was stabbed by surprise in the back, causing his death at the age of 50.

0

Nain Singh Il·lustració/Ilustración/Illustration: Marta Vilches CAT Nascut el 1830 a Milam, un poblet petit de L’Índia, Nain va ser un dels grans exploradors de la Royal Geographical Society. Explorador i cartògraf que dedicà la seva vida a il·lustrar en el mapa la zona del Tíbet i l’Índia amb delicat detall i precisió. Des de ben jove en Nain viatjava amb el seu pare per la ruta de l’Índia al Tibet, quelcom que el va ajudar a conèixer i parlar la seva llengua, les costums i els protocols per futures missions. La seva primera expedició va ser com a membre d’un equip de geògrafs alemanys cap als llacs Mansarovar i Rakasta. Després seguiria com ajudant en quest mateix equip alemany fins que va ser contractat com a professor, més tard director, en el departament d’Educació. Més endavant, l’any 1863, va ser reclutat per l’exèrcit anglès per formar part de l’equip d’expedició per el Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica i va ser considerat com el millor del grup. Allà va rebre formació per sobreviure a la muntanya i va aprendre moltes tècniques per mesurar distànies i poder dibuixar mapes amb precisió. Nain va ser conegut per la seva gran habilitat per les noves tecnologies, la facilitat per guiar-se a través de les estrelles i per ser un excel·lent espia al servei dels anglesos. Durant aquells temps era una feina difícil la d’explorador i per aquesta raó en Nain es vestia de monjo, cosa que l’ajudava per poder amagar les seves notes, mesures i experiències en forma de pregàries. També feia us de rosaris per calcular les distàncies i la mesura dels seus peus. Nain va ser el primer explorador en recórrer el Tibet i descobrir el poble de Lhasa. Nain va morir l’any 1895 a causa d’un atac de cor. La seva vida va ser una completa aventura plena de camins difícils i grans avenços a la ciència de la tecnologia. - ES Nacido en 1830 en Milam, un pueblecito pequeño de la India, Nain fue uno de los grandes exploradores de la Royal Geographical Society. Explorador y cartógrafo que dedicó su vida a ilustrar en el mapa la zona del Tíbet y la India con todo tipo de detalle y precisión. Des de bien jovencito Nain viajaba con su padre en la ruta de la India al Tíbet, algo que le ayudó a conocer y hablar la lengua, las costumbres y los protocolos para futuras misiones. Su primera expedición fue como miembro de un equipo de geógrafos alemanes hacia los lagos Mansarovar y Rakastal. Después seguiría ayudando en este mismo equipo alemán hasta que fue contratado como profesor, más tarde director, en el departamento de Educación. Más adelante, en el año 1863, fue reclutado por el ejército inglés para formar parte del equipo de expedición para el Gran Proyecto de Topografía Trigonométrico y fue considerado como el mejor del grupo. Allí recibió formación para sobrevivir en la montaña y aprendió nuevas técnicas para medir distancias y poder dibujar mapas con precisión. Nain fue conocido por su gran habilidad por las nuevas tecnologías, la facilidad para guiarse a través de las estrellas y por ser un excelente espía al servicio de los ingleses. Durante esos tiempos era una tarea difícil la de explorador y por esa razón Nain se vestía de monje, cosa que le ayudaba para poder esconder sus notas, mesuras y experiencias en forma de plegarias. También hacía uso de rosarios para calcular las distancias y la medida de sus pies. Nain fue el primer explorador en recorrer el Tíbet y descubrir el pueblo de Lhasa. Nain murió en el año 1895 a causa de un ataque al corazón. Su vida fue una completa aventura llena de caminos difíciles y grandes avances en la ciencia de la tecnología. - ENG Born in 1830 in Milam, a little village in India, Nain was one of the best explorers of the Royal Geographical Society. He was an explorer and cartographer who dedicated his life to drawing with precise detail on maps the zone of the Tibet and India. Since he was young of age, Nain travelled with his father through the route from India to Tibet, which helped him to learn and speak different languages, the customs and the protocols for future missions. His first expedition was as a member of a team of German geographers to the Mansarovar and Rakastal Lakes. He would then keep helping out in this very same team until he was hired as a teacher, and later as a director in the Education Department. A few years later, in the year 1863, he was recruited by Captain Montgomery to be a part of the Great Trigonometry Topography Project expedition and was considered to be the best of his group. Nain was known for his great skill with new technologies, his gift to guide himself by the stars and for being an excellent spy. During those times it was quite harsh being an explorer and, for that very same reason, Nain would dress as a monk, which would allow him to hide his notes, his material and experiences disguising them as prayers. He would also use rosaries and his feet to measure and calculate distances. Nain was the first explorer to cover the land of Tibet and discover the village of Lhasa. Nain died of a heart attack in 1895. His life was one complete adventure, full of difficult paths but also of great progress in the science of technology.

0

Gino Watkins Il·lustració/Ilustración/Illustration: Elia Espinosa CAT Henry George Watkins va néixer a Londres l’any 1907 i es reconegut com explorador de l’àrtic britànic. El seu pare va ser el culpable de la seva gran passió pel muntanyisme gràcies a diversos viatges que van realitzar plegats pels Alps i el Tirol. Estudiant a la Universitat de Cambridge el seu interès per el Pol Nord va cobrar vida i l’any 1927 realitzà la seva primera expedició. Gino va aprendre a pilotar avions durant els seus anys d’estudi quelcom que li serviria per poder sobrevolar les zones més inhòspites del Pol Nord durant els anys 1930-31. El seu trajecte va ser d’Anglaterra fins Winnipeg resseguint el sud de Groenlàndia. Per aquestes expedicions va ser commemorat amb medalles d’honor per la Royal Geographical Society però després de la gran depressió Watkins, no va trobar cap manera de finançament per poder realitzar noves expedicions. Tot i els problemes financers, Watkins, va retornar a Groenlàndia per seguir treballant amb les seves expedicions aèries. Però el 20 d’agost de 1932 Gino va decidir pujar-se al seu caiac per anar a caçar foques. El seu caiac va retornar buit i el seu cos no es va tornar a veure. - ES Henry George Watkins nació en Londres en el año 1907 y fue un explorador del ártico británico.  Su pasión por el montañismo se la inculcó su padre con los diversos viajes a los Alpes y al Tirol. Estando en la Universidad de Cambridge su interés por el Polo Norte cobró vida y en 1927 realizó su primera expedición. Gino aprendió a pilotar aviones durante sus años de estudio algo que le serviría para poder sobrevolar las zonas más inhóspitas del Polo Norte durante los años 1930-31. Su trayecto fue de Inglaterra hasta Winnipeg resiguiendo el sur de Groenlandia. Por estas expediciones fue conmemorado con medallas de honor por la Royal Geographical Society pero después de la gran depresión Watkins no encontraba ningún modo de financiación para llevar a cabo sus proyectos. Aún habiendo problemas financieros, Watkins, regresó a Groenlandia para seguir trabajando en sus expediciones aéreas.  Pero el 20 de agosto de 1932 Gino decidió subirse a su kayak para ir a cazar focas. Su kayak regresó vacío y su cuerpo no volvió a verse. - ENG Henry George Watkins was born in London in 1907 and was an explorer of the British Arctic. His father inculcated him his passion for mountaineering due to all the trips they did to the Alps and to the Tyrol. His interest for the North Pole began to carry weight during his years in the University of Cambridge and in 1927 he took part in his first expedition. Gino learned how to pilot planes during his student years, which would be helpful to overfly the most deserted zones of the North Pole during 1930-31. His route was from England to Winnipeg, continuing through the South of Greenland. Thanks to these expeditions the Royal Geographical Society rewarded him with different medals of honour. But shortly after the Great Depression, Watkins could not find any way of financing his projects. Even though there were many economical problems, Watkins returned to Greenland to keep working on his air expeditions. But on the 20th of August 1932, Gino decided to get on his kayak to hunt some seals. His kayak returned empty and his body was nowhere to be found.

0

John Franklin Il·lustració/Ilustración/Illustration: Error Design CAT Perdó, Sir John Franklin, va ser un capità i explorador de l’àrtic anglès. Nascut en una família de comerciants i germà de 12, Sir John ho va tenir difícil per convèncer al seu pare de que volia dedicar la seva vida al mar. Però qui no plora no mama i sent un jovenet va entrar a la Royal Navy. A l’any 1801 va participar a la batalla de Copenhaguen, més tard va formar part de l’exploració d’Austràlia i al seu retorn va participar a la batalla de Trafalgar, dins les Guerres Napoleòniques. La seva primer expedició a l’àrtic va ser a l’any 1818 i va quedar enamorat d’aquelles terres. Durant l’any 1819 i 1822 va ser el capità d’una expedició al Canadà d’on de 20 homes van morir 11. Es va sospitar assesinat i canibalisme. L’any 1828 va ser nombrat Cavaller per el rei Jordi IV i l’any 1836 governador de Tasmània, on residiria molt poc temps ja que no va exercir correctament el seu càrrec. Finalment, l’any 1845, 128 homes i dos vaixells van desembarcar camí en recerca del Pas del Nord-Est, fent realitat així el somni i obsessió de Franklin. Mai retornarien. Després de 12 anys desapareguts i amb varies expedicions en busca dels cossos, es va trobar una nota on s’explicava la tragèdia i datava la mort de Franklin l’11 de juny de 1847 a l’illa de Guillem. - ES Perdón, Sir John Franklin, fue un capitán y explorador ártico inglés. Nacido en una familia de comerciales y hermano de 12, Sir John lo tuvo difícil para convencer a su padre que quería dedicar su vida al mar. Pero quien la sigue la consigue y siendo un chaval entró en la Royal Navy. En 1801 participó en la batalla de Copenhague, más tarde formó parte de la exploración de Australia y a su regreso participó en la batalla de Trafalgar, dentro de las Guerras Napoleónicas. Su primera expedición al ártico fue en el año 1818 y quedó enamorado de esas tierras. Durante los años 1819 y 1822 fue el capitán de una exploración al Canadá donde de 20 hombres murieron 11. Se sospechó de asesinato y canibalismo. En 1828 fue nombrado caballero por el rey Jorge IV y en 1836 gobernador de Tasmania, donde residiría poco tiempo ya que no ejerció bien su cargo. Finalmente, en el año 1845, 128 hombres y dos barcos partieron en la expedición en busca del Paso del Noroeste, cumpliendo así el sueño y obsesión de Franklin. Nunca regresarían. Después de 12 años desparecidos y con varias expediciones en busca de los cuerpos, se encontró una nota donde se explicaba la tragedia y fechando la muerte de Franklin el 11 de junio de 1847 en la isla de Guillermo. - ENG Sorry, Sir John Franklin, that is. Sir Franklin was an English captain and arctic explorer. Born in a merchant family and brother of 12, John found it rather hard to convince his father that he wanted to dedicate his life to the sea. But since consistency always pays off, he managed to enter the Royal Navy when he was young. In 1801 he fought in the battle of Copenhagen. Later, he became part of the exploration of Australia and on his return he took part in the battle of Trafalgar, in the series of Napoleonic Wars. His first expedition to the Arctic was in the year 1818 and he soon became enchanted with these lands. Between the years 1819 and 1822 he was captain of an exploration through Canada in which 11 from a group of 200 men perished. Among the many theories, murder and cannibalism were suspected. In 1828 he was sworn knight by King George the 4th and in 1836 governor of Tasmania, where he wouldn’t reside too long as he did not do his job properly. Finally, in the year 1845, 128 men and two ships shipped off in a new expedition in search of the Northwest Passage, one of Franklin’s main obsession and dream. They would never return. 12 years after their disappearance and after many expeditions in search of their bodies, a letter was found in which the tragedy was explained, dating Franklin’s death to June 11th 1847, in the King William Island.

0

Jaques-Yves Cousteau Il·lustració/Ilustración/Illustration: Marina Capdevilla CAT Cousteau neix a França el 11 de juny de l’any 1910. De professió escriptor, fotògraf, cineasta, oficial de la marina i, sobretot, explorador i investigador. Va estudiar el mar i les seves diverses formes de vida sota l’aigua mai vistes abans. Va promoure el cinema documental submarí amb diverses sèries i pel·lícules rodades durant les seves exploracions subaquàtiques. Jaques entrà a l’Escola Naval al finalitzar els estudis, però per causa d’un accident de cotxe va haver de deixar la seva posició i fer rehabilitació dins l’aigua. Va ser llavors quan va començar la seva passió per el mar i el món submarí. Dins l’exèrcit naval francès, Cousteau, viatjà a Shanghai, Japó i a l’URSS. Interessat sempre per la investigació, Cousteau junt amb Émile Gangnan inventaren el conegut regulador de busseig autònom, que podia ser utilitzat per bussejar sense la necessitat de cables i tubs connectats a la superfície. Va ser durant aquesta època quan Jaques va començar les seves gravacions sota el mar. L’any 1950 deixa la marina i segueix la seva trajectòria com a cineasta guanyant anys més tard la Palma d’Or en el festival de Cannes. També, a part de les seves expedicions sota el mar, comença una campanya de conscienciació del medi ambient que promou gràcies a les seves gravacions. Cousteau mor a l’edat de 87 anys l’any 1997 a París. Gràcies a l’herència visual de Cousteau es va obrir un nou món sota l’aigua mai abans explorat. - ES Cousteau nace en Francia el 11 de junio del año 1910. De profesión escritor, fotógrafo, cineasta, oficial naval y, sobretodo, explorador e investigador. Estudió el mar y la diversidad de formas de vida bajo el agua jamás vistas hasta entonces. Promovió el cine documental submarino con diversas series y películas rodadas durante sus exploraciones. Jaques entró en la Escuela Naval al terminar los estudios, pero a causa de un accidente de coche tuvo que dejar el puesto y hacer mucha rehabilitación en el agua. Fue entonces cuando su pasión por el mar y el mundo submarino empezó. En la ejercito naval francés, Cousteau, viajó a Shanghai, Japón y a la URSS. Interesado siempre en la investigación, Cousteau junto con Émile Gangnan inventaron el conocido regulador de buceo autónomo, que podía ser utilizado para bucear sin la necesidad de cables y tubos conectados a la superficie. Fue durante esa época cuando Jaques empezó sus grabaciones bajo el mar. En 1950 deja la marina y sigue su trayectoria como cineasta ganando años más tarde la Palma de Oro en el Festival de Cannes. También, a parte de sus expediciones bajo el mar, empieza una campaña de concienciación del medio ambiente que promueve gracias a sus grabaciones. Cousteau muere a la edad de 87 años en 1997 en París. Gracias a la herencia visual de Cousteau se abrió un nuevo mundo bajo el agua jamás antes explorado. - ENG Cousteau was born in France on June 11th, 1910. He was a writer, photographer, filmmaker, naval officer and specially an explorer and investigator. He studied the sea and the diversity of the never-seen-before underwater life forms. He promoted  the submarine documentary cinema with different films and series shot during his explorations. Jaques entered the Naval School when he finished his studies, but had to abandon his position because of a car accident. He then had to do a lot of rehabilitation in the sea. That is when his passion for the sea and the submarine world began. During his period in the French naval army, Cousteau travelled to Shanghai, Japan and even the USSR. He was always interested on investigation and he invented with Émile Gangnan the well-known autonomous diving regulator, which could be used to dive without using cables or tubes connected to the surface. It was during this time when Jaques began to record under the sea. He left the Marine in 1950 and continued his career as a filmmaker. Years later he would win the Cannes Festival Palme d’Or. Besides his expeditions in the sea, he also began an awareness campaign on the environment that he constantly promoted through his recordings. Cousteau died at the age of 87 in 1997, in Paris. Thanks to the visual inheritance of Cousteau’s work, a new unknown and unexplored world was opened to our eyes.

1

Thomas Baines Il·lustració/Ilustración/Illustration: Elena Martín CAT Va ser un pintor explorador anglès especialitzat amb Sud Àfrica i Austràlia. Neix a Anglaterra l’any  1820 i amb 22 anys empren el seu primer viatge cap al Sud d’Àfrica. I finançat per la Royal Geographical Society realitza la seva primera expedició al nord d’Austràlia descobrint noves muntanyes i llacs mai vistos. L’any 1861, Thomas, viatja cap al oest de Sud Àfrica en una investigació del territori que per primera vegada es realitza amb càmera de fotos. Finalment Thomas Baines mor l’any 1875 a Sud Àfrica, deixant una gran herència de quadres, dibuixos i esbossos il·lustrant tots els territoris on va estar. - ES Fue un pintor inglés explorador del territorio Sur África y Australia. Nace en Inglaterra en el año 1820 y ya con 22 años emprende su primer viaje hacia Sur África.  Y pagado por la Royal Geographical Society realiza su primera expedición en el norte de Australia descubriendo nuevas montañas y lagos jamás antes vistos.  En 1861 Thomas viaja hacia el oeste de sur África en una investigación del territorio que por primera vez se realiza con una cámara de fotos.  Finalmente Thomas Baines muere en el año 1875 en Sur África, dejando atrás una gran herencia de cuadros, dibujos y bocetos de todos los territorios donde estuvo. - ENG Baines was an English painter who explored South Africa and Australia. He was born in England in 1820 and, with only 22 years of age, he took his first trip to South Africa. He then took part in his first expedition to the north of Australia, financed by the Royal Geographical Society. There he would discover new mountains and lakes that had never been seen before. In 1861, Thomas travelled to the west of South Africa, a trip that was really part of a land recognition carried out for the first time by a photography camera. Thomas Baines died in 1875 in South Africa, leaving behind a great inheritance of paintings, drawings and sketches of all the places he had been to.

10

Marianne North Il·lustració/Ilustración/Illustration: Cristina Daura CAT Marianne va néixer el 1830 a Hastings, Anglaterra, i va ser la germana gran d’una família de l’alta societat britànica. El seu pare era membre del parlament i la seva mare, com qualsevol altra dona adinerada de l’època, es dedicava a cuidar de les seves filles i a viure la vida. Primer va morir la seva mare i anys més tard el seu pare. Marianne es va quedar sola, però amb una interessant suma de diners com herència. Va ser llavors quan va decidir deixar-ho tot i dedicar-se a la seva principal passió i la que mai havia pogut exercir: la pintura botànica. A l’edat de 41 anys va marxar en busca d’aventures i plantes pel Canada, els Estats Units i Jamaica. Va passar un any sencer vivint en una cabanya a la selva del Brasil. Més tard, a l’illa de Tenerife, va decidir donar la volta al món. Marianne va viatjar durant 14 anys per tots els continents i va il·lustrar més de 1.000 flors i plantes. Al seu retorn al Regne Unit la seva feina va ser entregada a la Royal Botanic Gardens of Kew, on encara avui es pot veure repartit en dues sales. Marianne va morir finalment al seu país natal a l’edat de 60 anys. - ES Marianne nació el 1830 en Hastings, Inglaterra, y fue la hermana mayor de una familia de la alta sociedad británica. Su padre era miembro del parlamento y su madre, como cualquier mujer adinerada de esa época, se dedicaba al cuidado de sus hijas y a vivir la vida.  Primero murió su madre y años más tarde su padre. Marianne se quedó sola, pero con una interesante suma de dinero como herencia. Fue entonces cuando Marianne decidió dejarlo todo y dedicarse a su pasión principal y a la que nunca había podido ejercer: la pintura botánica.  A la edad de 41 años fue en busca de aventuras y plantas por Canada, Estados Unidos y Jamaica.  Pasó un año entero en una cabaña en la selva de Brazil. Más tarde, en Tenerife, deicidió dar la vuelta al mundo. Marianne viajó durante 14 años por todos los continentes e ilustró más de 1.000 flores y plantas. A su regreso al Reino Unido su trabajo fue dado a la Royal Botanic Gardens of Kew, donde aún se puede ver repartido en dos salas.  Murió en su país a la edad de 60 años. - ENG Marianne was born in Hastings, England, in the year 1830. She was the eldest daughter of a high class British family. Her father was member of the parliament and her mother, like any other wealthy woman of that time, dedicated herself to the raising of her daughters and to living the life. Her mother was the first to perish, followed by her father a few years later. Marianne was left alone, but with a generous inheritance. It was then when Marianne decided to leave it all behind and to dedicate herself to her true passion, one that she could never exercise: botany painting.  At the age of 41 she went searching for new adventures and plants all around Canada, the United States and Jamaica. She spent a whole year in a cabin in a jungle of Brazil. Later, in Tenerife, she decided to travel around the world. Marianne travelled for 14 years through all the continents and drew more than one thousand flowers and plants. Her work was donated to the Royal Botanic Gardens of Kew upon her return to the United Kingdom. This work can still be seen in two of the exposition halls. She died in her birthplace at the age of 60.  

3

Alexander Mackenzie Il·lustració/Ilustración/Illustration: Álvaro Ortiz CAT Sir Alexander Mackenzie va ser un explorador escocès. És conegut per creuar el que es coneix actualment com Canadà, de costa a costa fins arribar al Oceà Pacífic l’any 1793. Nascut en una família de tradició mercantil, Alexander viatjà a Nova York l’any 1774 després de la mort de la seva mare. Durant la seva estància als Estats Units lluita en la guerra d’Independència i entorn l’any 1778 viatja a Montreal, on es quedaria a viure. La primera expedició per trobar una via des de l’Est del Canadà fins l’Oceà Pacífic va començar l’any 1778 quan es va adonar que els rius creuaven el país en direcció Nord-Oest. Però després d’un llarg viatge en canoa no va aconseguir arribar-hi i es va trobar sortint a l’Oceà Àrtic. Va se quan va decidir posar-li al riu el nom de Decepció, riu per el qual havia viatjat i que l’havia decepcionat. Més tard el riu es va anomenar Mackenzie. La segona expedició es va realitzar l’any 1792, després de tornar de Londres on havia aprés noves tècniques per mesurar la longitud. I per fi, i al cap de 48 dies, Mackenzie va arribar a la costa del Oceà Pacífic amb canoa, és clar. Finalment Mackenzie mor a l’edat de 58 anys a Avoch, a l’Illa Negra. - ES Sir Alexander Mackenzie fue un explorador Escocés. Es conocido por haber cruzado lo que actualmente se conoce como Canadá, de costa a costa hasta llegar al Océano Pacífico el año 1793. Nacido en una familia de tradición mercantil, Alexander viajó a Nueva York en el año 1774 después de la muerte de su madre. Estando en Estado Unidos lucharía en la guerra de Independencia. Sobre el 1778 viajó a Montreal donde residió en casa de sus tías. Su primera expedición para encontrar la vía para el Océano Pacífico comenzó en el año 1778 cuando se dio cuenta que los ríos cruzaban el país en dirección Norte-Oeste. Pero no llegó a su destino, sino al Océano Ártico. Decidió ponerle al río el nombre de Decepción, por su clara decepción. Más adelante el río fue llamado Mackenzie. La segunda expedición fue realizada en el año 1792, después de volver de Londres donde había aprendido nuevas técnicas para medir la longitud. Por fin, y después de sólo 48 días, Mackenzie llegó a la costa del Océano Pacífico en canoa. Finalmente Mackenzie muere a la edad de 56 años en Avoch, en la Isla Negra. - ENG Sir Alexander Mackenzie was a Scottish explorer. He was known for crossing what today is Canada, from coast to coast until he reached the Pacific Ocean in 1793. Born in a traditional merchant family, Alexander travelled to New Work in 1774 after his mother’s death. During his stay in the United States he would fight in the war of Independence. Around 1778 he travelled to Montreal, where he stayed in his aunts’ house. His first expedition in search of the route to the Pacific Ocean began in 1778, when he had discovered that the rivers ran along the country in a northeast direction. But he didn’t reach his destiny, but to the Arctic Ocean. He decided to name the river “Disappointment”, for obvious reasons. Later on the river would be renamed Mackenzie. The second expedition took part in 1792, after he returned from London where he had learnt new techniques to measure the length. At last, after only 48 days, Mackenzie reached the Pacific coast canoeing. Finally, Mackenzie died at the age of 56 in Avoch, in Isla Negra.  

2

George Leigh Mallory Il·lustració/Ilustración/Illustration: Leire Salaberria CAT George Herbert Leigh Mallory, reconegut explorador, nascut al Regne Unit l’any 1886. Gracies al seu profesor Graham Irving, es va introduí en el món de l’escalada i va descobrir la seva gran passió pel muntanyisme. Estudià història a Cambridge i va estar molt involucrat en la vida social-intel·lectual de la universitat. Un cop finalitzats els estudis es va dedicar a l’educació. Mallory escalà un gran nombre de muntanyes britàniques però, no va ser fins el 1921 quan va prendre part de l’expedició britànica al mont Everest. L’expedició va viatja fins a la Índia, des d’on sortirien cap al Tibet. Els problemes van començar quan va morir l’únic que havia vist l’Everest , recaient sobre Mallory la tasca de reconeixement. A tot això, les relacions entre Mallory i el cap de l’expedició eren dolentes. Però, va ser Mallory i el seu equip, qui va treballar diferents cims previs al mont Everest i els que van deixar una bona via per arribar-hi en futures expedicions. Desprès van tornar al Regne Unit. Al 1922 es va realitzar la segona expedició, però per segon cop no van aconseguir arribar al cim. Un allau aixafà a tot el grup de Mallory matant a 7 xerpes. Mallory rescatà l’únic supervivent. L’expedició es va donar per acabada i van tornar al Regne Unit. L’última expedició per arribar a l’Everest es va realitzar l’any 1924. Mallory i el seu equip van arribar a l’Himalaya i des d’allà van començar l’ascensió a la gran muntanya. Un cop estaven ja a gran altura, l’equip es va dividir en dos: Somervell i Norton, i Mallory i el jove de 22 anys Irvine. Els primers van haver de baixar, ja que Norton tenia símptomes de malaltia. Però, Mallory, que sabia que als seus 38 anys era la seva última oportunitat per assolir el cim de la muntanya, i Irvine van seguir endavant per una ruta més perillosa. El 7 de juny van començar la seva ruta cap al cim però desprès d’aquest dia ningú els tornaria a veure. 75 anys més tard, l’1 de maig de 1999, van trobar el cos de Mallory, però la incògnita  de si va arribar al cim mai s’ha desvelat. - ES George Herbert Leigh Mallory, reconocido escalador y explorador, nació en el Reino Unido en el año 1886. Fue gracias a su profesor Graham Irving, quien le introdujo en el mundo de la escalada y descubrió su gran pasión por el montañismo. Estudió historia en Cambridge y estuvo siempre muy involucrado en la vida social intelectual de la universidad. Al terminar los estudios se dedicó a la educación. Mallory escaló gran parte de las montañas británicas pero no fue hasta el año 1921 cuando tomó parte de la expedición británica al monte Everest. El grupo de la expedición viajo hasta la India des de donde partirían hacia el Tíbet. Los problemas empezaron cuando el único que había visto el monte Everest murió en el camino, entonces, la tarea de reconocimiento recayó en Mallory. A todo esto se le sumó las malas relaciones que Mallory tenía con el jefe de la expedición. Pero fue Mallory, y su equipo, quien trabajó por varios picos previos al monte Everest y quien dejó así una buena vía para llegar al monte en futuras expediciones. Después regresaron al Reino Unido. En 1922 se realizó la segunda expedición pero, por segunda vez, no llegaron a alcanzar la cumbre. Una alud arrolló a todo el grupo de Mallory matando a 7 sherpas. Mallory rescató al único superviviente. Entonces, la expedición, se dio por terminada y regresaron al Reino Unido. La última expedición para alcanzar la cumbre del monte Everest se realizó en el año 1924. Mallory y su equipo llegaron al Himalaya y des de ahí empezaron la ascensión a la gran montaña. Estando ya a gran altura el equipo se dividió en dos grupos: Somervell y Norton, y Mallory y el joven de 22 años Irvine. Somervell y Norton tuvieron que descender en medio de la expedición ya que Norton daba síntomas de enfermedad. Pero Mallory, quien sabía que a sus 38 años era su última oportunidad para alcanzar el monte, y Irvine siguieron adelante por una ruta más peligrosa. El 7 de junio Mallory e Irvine empezaron su ruta a la cumbre pero después de ese día nadie los volvería a ver. 75 años más tarde, el 1 de mayo de 1999, se encontró el cuerpo de Mallory. La incógnita de si llegó a la cumbre nunca se ha desvelado. - ENG George Herbert Leigh Mallory, a well-known hiker and explorer, was born in the United Kingdom in 1886. His professor Graham Irving introduced him to the hiking activity and thanks to whom he discovered his great passion for mountaineering. He studied History in Cambridge and was always very involved in the intellectual social life of the university. After his studies he dedicated himself to teaching. Mallory climbed most of the British mountains, but it was not until 1921 that he took part in the British expedition to Mount Everest. The expedition crew travelled to India from where they would depart to the Tibet. Trouble began when the only man that had ever seen the Everest died during the trip. From then onwards the task of exploring the lands was Mallory’s. Besides this, Mallory also had a bad relationship with the leader of the expedition. But it was thanks to him and his team, who had climbed several peaks previously, that a good new route for future expeditions was created. They then returned to the United Kingdom. In 1922 they set off to their second expedition but were never able to reach the top. An avalanche crushed the whole group and killed seven Sherpa. Mallory rescued the only survivor. After the tragedy they concluded the expedition and returned to the United Kingdom once more. The last expedition to finally reach the peak of the Everest was in 1924. Mallory and his crew reached the Himalaya and from there began their ascent to the great mount. When they were at a great height the team divided in two groups: Somervell and Norton, on one side, and Mallory and the young 22-year-old Irvine, on the other. The first two had to descent during the expedition because of the ill symptoms that Norton was showing. But Mallory, who knew that it was his last opportunity at his age of 38 to reach the peak, continued with Irvine through a much more dangerous route. On June 7th they both began their route to the peak, but nobody would ever see them again. 75 years later, on May 1st 1999, the body of Mallory was found. The doubt of whether he ever reached the top or not is still unanswered.

0

Richard Burton Il·lustració/Ilustración/Illustration: Ikrus M. Zeberio CAT Explorador d’origen britànic, Sir Richard Burton, va néixer l’any 1821 en una família de l’alta societat del Regne Unit. Durant la seva joventut, Burton, viatjà sovint amb la família per arreu del món, fet que va fer créixer el seu interès per les llengües. Durant els seus anys d’estudiant va ser expulsat de la Trinity Collage d’Oxford per revelar-se contra l’organització de la universitat. Enfrontat amb els seus companys de l’exèrcit britànic durant la seva estància dins la companyia de les Índies Orientals, es va guanyar la fama d’home fosc i estrany. Burton no se sentia identificat amb les formes de colonització britànica a les terres de l’Índia. Durant aquest temps estudià i incorporà al seu coneixement les llengües hindi, guayaratí, maratí, persa i àrab. Perfeccionà els seus coneixements de la cultura hindú interessant-se cada cop més. L’any 1851 realitzà el seu conegut viatge a la Meca fent-se passar per musulmà, vestit igual que ells i parlant un àrab perfecte. Més endavant, junt amb el seu amic Speke, va descobrir el llac Tanganica a l’Àfrica. Burton va ser un home avançat i obert de ment en comparació a la mentalitat britànica de l’època. Al final de la seva vida parlava 29 llengües diferents entre europees, asiàtiques i africanes. També és el responsable de la traducció dels llibres “Les Mil i Una Nits”, el “Kama Sutra” i del poema èpic portuguès “Os Lusíadas” Richard mor l’any 1890 a Trieste a l’Imperi Austrohongarès on treballava com a cònsol britànic. - ES Explorador de origen británico, Sir Richard Burton, nació en el año 1821 en una familia de la alta sociedad del Reino Unido. Burton viajó mucho durante su juventud, algo que hizo crecer su interés por las lenguas.  Fue expulsado del Trinity Collage de Oxford durante sus años de estudio por su rebeldía hacia la organización de la Universidad. Enfrontado con sus compañeros del ejército británico durante su tiempo en la compañía de las Indias Orientales, se ganó una fama de hombre oscuro. Burton no se sentía identificado con las formas de colonizar británicas en tierras de la India. En este tiempo estudió e incorporó a su conocimiento las lenguas hindi, guayaratí, maratí, persa y árabe. Perfeccionó también sus conocimientos de la cultura hindú interesándose cada ve más. En el año 1851 realizó su conocido viaje a la Meca haciéndose pasar como musulmán, vestido igual que ellos y hablando un árabe perfecto. Más adelante junto con su amigo Speke descubrió el lago Tanganica en África. Burton fue un hombre avanzado y abierto de mente en comparación a la mentalidad británica de su época. Al final de su vida hablaba 29 lenguas diferentes entre europeas, asiáticas y africanas. También es responsable de la traducción al inglés de los libros Las mil y una noches, el Kama Sutra y del poema épico portugués Os Lusíadas. Richard muere en el año 1890 en Trieste en el Imperio Austrohúngaro donde era cónsul británico. - ENG Sir Richard Burton was a British explorer born in 1821 in a high-class society family from the United Kingdom. Burton travelled a lot during his youth, which made him interested in increasing his language skills. He was expelled from Oxford’s Trinity College because of his rebelliousness with the University’s organization. He also got himself a bad reputation during his time in the Eastern India Company, as he would quarrel with his British Army mates. Burton could not relate to the way the British Army colonized Indian lands. During this time he studied and expanded his knowledge on the Indian language, Guayarati, Marati, Persian and Arab. He also perfected his understanding of the Hindu culture, becoming more interested in it. In 1851 he took part in his famous trip to the Mecca disguising himself as a Muslim, dressed as them and speaking a perfect Arab. Later on he would discover with his friend Speke the Tanganica Lake in Africa. Burton was opened-minded and ahead of his time compared to other people of his time. At the end of his life he would talk 29 different languages among European, Asian and African languages. He was also responsible of the English translation of the books “One thousand and one nights”, “Kama Sutra” and of the epic Portuguese book “Os Lusíadas”. Richard died in 1890 in Trieste, in the Austria-Hungary Empire, where he was the British consul.